Morfologia de les petjades
Autor: GRINPACH
Contingut cortesia de : Grupo de Investigaciones Paleontológicas de Chile
Traducció : MineralTown.com
Reproduction of text and photos prohibited without permission of author.
Les petjades fòssils o paleoicnites (del grec ikhnos = petjada i paleo = antic), són les marques deixades per diversos animals en el fang i que les condicions ambientals han permès la seva preservació, per milions d'anys en els estrats geològics, deixant una rica informació sobre el dinamisme dels animals que les van produir.
Per a saber com es genera una petjada, anem a posar un exemple en nosaltres mateixos. Suposem que nosaltres mateixos volguéssim deixar testimoniatge del nostre pas, deixant les nostres pròpies petjades. Per a realitzar la nostra comesa necessitem buscar un lloc on el terreny estigui humitejat, ja sigui, un toll, la riba d'algun llac o la vora d'algun riu. Primer devem verificar si aquest terreny fangós té la consistència suficientment argilenca per a marcar els nostres peus, doncs si el fang està massa humit la petjada es deforma, doncs a l'aixecar el nostre peu, el fang adherit a ell s'aixeca, per contra si el terreny està molt sec no tindrà la suficient plasticitat per a deixar la nostra marca, per tant necessitem un terreny ni molt humit ni molt sec, sol aixà podrem deixar marcats els nostres peus. Però això no és tot, després de deixar les petjades, aquestes deuen assecar-se amb la calor ambiental i després ser protegides, o sigui, ser cobertes per altres sediments per a impedir que agents naturals les destrueixin com el vent, l'aigua, les calamarses o el pas d'altres animals per sobre d'aquestes. Si les nostres petjades han aconseguit sortejar aquests obstacles, llavors tindrem una futura petjada fòssil.
També devem considerar el pes de l'animal que produeix la petjada, ja que la consistència del fang no és igual per a animals distints, per exemple, en un fang apte per a deixar les petjades d'un elefant, tal vegada, no sigui adequat per a deixar marcades les petjades d'un rosegador doncs la massa corporal és distinta.
Les petjades deixades per un vertebrat bÃpede o cuadrúpede, dependrà de la conservació. Quan en els estrats apareix una sola petjada, aquesta lliura poca informació, podem saber a través d'aquesta si l'animal que la va produir posseïa coixinets o no, nombre de dits en la pota, si tenia urpes, la grandà ria de la pota, en el cas dels dinosauris si era teròpode o sauròpode.
L'altre tipus és el conjunt de petjades denominat rastellada que és el pas continuat d'un animal sobre el fang, ja que per la naturalesa d'aquestes ens poden lliurar la mateixa informació de la petjada aïllada, a més aporten saber si aquest animal corria o caminava lentament, deduir la seva velocitat, si va produir algun canvi en la direcció del seu caminar, si era cuadrúpede o bÃpede, etc.
MORFOLOGIA DE LA PETJADA
En una petjada aïllada podem anotar el llarg i l'ample de la petjada, l'angle de rotació de la pota, la profunditat de la petjada, nombre de dits, estructura morfològica, presència de coixinets, llarg dels dits i de les urpes.
En un conjunt de petjades o rastellades a més dels anterior podem anotar l'angle del pas que és possible determinar-lo a través de tres petjades consecutives, podem veure el llarg del pas, el llarg de la passes, l'amplà ria de la pista, la lÃnia mitja o llum, que és la distà ncia entre les petjades del costat esquerre i dret, adreça de moviment, si era cuadrúpede o bÃpede, grandà ria de les mans pel que fa a les potes, si era plantÃgrad o digitÃgrad, o sigui si es recolzava en els dits o en tota la pota.
Si la pista és ampla ens indica que la petjada la va poder produir un animal que posseïa les seves potes als costats del cos, com en el cas dels llangardaixos, mentre que si les petjades són paral·leles i continuades ens demostren que pertanyen a un animal de caminar bÃpede com per exemple un dinosauri o un homÃnid, per tant en aquest caso la llum de la rastellada és mÃnima i l'angle de passada és molt més estès.
També tenim altres caracterÃstiques en les petjades ja que alguns animals són bÃpedes facultatius això vol dir que en ocasions caminen en quatre extremitats i en unes altres en dos, com és el cas dels Iguanodonts, també podem obtenir les dimensions aproximades d'un animal cuadrúpede obtenint la longitud del muscle al maluc, a partir de la distà ncia entre els punts mitjos de les distà ncies de les extremitats anteriors i posteriors.
Contingut per cortesia de :
