Sobre Papachacra (Argentina)

La província de Catamarca té mes del 70% de la seva superfície coberta de muntanyes i això suposa una potencialitat minera important. Des de l'època colonial, significatives riqueses minerals van ser extretes, havent estat particularment intensa l'activitat durant la segona meitat del segle XIX i començaments del XX. L'extensa regió, una de les vàries reconegudes en l'oest, que es localitza entre la Serra de Hualfín (rumb SW-NE) per l'E, i la línia que uneix Corral Quemado amb les antigues mines d'or de Culampajá pel W, inclouen dos importants àrees: Papachacra i Cerro Alto de las Minas. En elles, des de fa molts anys, està comprovada l'existència de minerals metalífers com wolframita, scheelita, columbita, cassiterita, galena argentífera, etc., i no metalífers com fluorita, topaci, quars, feldspat i uns altres, segons indiquen les nombroses mines enregistrades.Fins la dècada dels 70, la limitada i escassa activitat de "pirquineros", es va centrar en l'explotació de metalífers solament.A partir dels 80, i com a conseqüència d'explotacions recolzades en estudis geològics anteriors, es descobreixen en tota la regió, i en particular en la Formació Papachacra (Stock granític), importantisims jaciments de pedres precioses i minerals que pel seu desenvolupament oferien excepcionals possibilitats per al coleccionisme, els museus i l'ornamentació.

El stock granític de la Formació Papachacra, estructura geològica en la qual s'emplacen els jaciments i mines, està situat a 75 km en línia recta al N de Belén, província de Catamarca. S'accedeix a aquest lloc, des de Belén, a través de la Ruta Nacional nº 40 fins el poblat de El Eje (47 km), per a continuar des d'allí per la Ruta Nacional nº 53 fins Puerta de Corral Quemado (19 km) i després per la Ruta Provincial nº 36, 17 km fins Corral Quemado. Tot aquest trajecte és de "ripio" i ben conservat. Els 20 km que resten fins el poblat de Papachacra, cap al N, són de condicions irregulars, devent fer-se en vehicles 4x4.

El stock granític de la Formació Papachacra, en el seu afloramentc occidental (Cerro León Muerto), té una forma lleugerament ovalada, amb l'eix superior disposat meridionalment, i els seus límits aproximats són: el riu La Cuesta pel N, la Quebrada del rio Blanco (El Cajón) pel S, el poblat de Papachacra per l'E i el paratge Pampa del Arrimo pel W. Emplaçat dintre del Sistema de les Sierras Pampeanas té una altura aproximada de 3.100 m.s.n.m. Es troba encaixat dintre del ortogneis de la Formació Chango Real i es tracta d'un granitoïde blanc-rosat de textura granular mitja, en sectors pseudoporfírics i aplítics. Està compost per quars, plagioclasa (An 16-22), ortoclasa, biotita, muscovita, turmalina, topacio, fluorita i opacs.Aquest stock va estar sotmès a un procés d'alteració deutèrica, a causa de fluids rics en volàtils, com la formació de miarolas omplertes amb cristalls ideomòrfics de feldspat potásico (microclina), quars fumat, muscovita, topaci, florencita(Ce), turmalina, etc. Aquests processos d'alteració s'evidencien a més en seqüeles de albitització i silicificació, als quals se sumen una marcada caolinització dels minerals de primera generació i fenòmens cataclàstics.D'acord a la seva composició modal es pot classificar a aquesta roca com un monçogranit, en el límit entre els granits subalcalins i alcalins.Les datacions isotòpiques realitzades, K/Ar, llancen una edat de 117 m.a. (± 20 m.a.), corresponent al Cretàcic inferior.

Els fenòmens genètics i les posteriors alteracions hidrotermals, que van derivar en cristal·litzacions i re-cristal·litzacions, van dotar a la formació d'una excepcional riquesa, no sol en varietat mineralògica, sinó també en la forma desenvolupada pels cristalls, a la qual se suma la valuosíssima qualitat gemològica d'algunes espècies. Els topacis d'aquesta regió ofereixen un grau de transparència i puresa, que sumades a la varietat de colors (groc, ataronjat, castany, blau, incolor) possibiliten el tallat de pedres de gran valor. El mateix succeeix amb les varietats de quars, entre les quals es troben per ordre d'importància els fumats, els citrins i les ametistes. La fluorita, una altra espècie d'interès gemològic, es presenta en colors violeta, verd i rosat amb total transparència.La resta dels minerals, que no revesteix interès gemològic, presenten formes cristal·lines perfectes i grandàries excepcionals, als quals s'agreguen la combinació d'ells en una sola peça, el que li atorga un inestimable valor col·leccionístic i museològic, a més d'ornamental.