Bacteria: Record fòssil
Autors: Ben Waggoner, Brian Speer
Contingut cortesia de : Museum of Paleontology - University of California, Berkeley
TraducciĂł : MineralTown.com
Reproduction of text and photos prohibited without permission of author.
Photo credits: Dr. J. W. Schopf
Pot semblar sorprenent del tot que els bacteris puguin deixar fòssils. No obstant això, un grup particular de bacteris, el cyanobacteria o "algues blau-verdes," ha deixat un registre fòssil que es remunta pel cap alt lluny dintre del precà mbric - el més vells cyanobacteria - trobats com a fòssils tenen gairebé 3.5 mil milions d'anys d'antiguitat, entre els fòssils més vells actualment coneguts. La cyanobacteria és més gran que la majoria dels bacteris, i pot secretar una paret de cèl·lula gruixuda. Més important, la cyanobacteria pot formar estructures acolzades grans, anomenades estromatolits (amb més o menys forma de cúpula) o els oncolits (si és rodó). Aquestes estructures formen una estora mentre la cyanobacteria creix en un ambient aquà tic, atrapant el sediment i de vegades secretant carbonat de calci. Quan els estromatolits fòssils són seccionats molt fins, es pot trobar que contenen cyanobacteria i algues fòssils exquisidament preservats.
La foto de dalt és una cadena curta de cèl·lules cyanobacterial, de Bitter Springs Chert en el nord d'Austrà lia (prop de 1 mil milions anys d'antiguitat). Un cyanobacteria molt similar està viu avui; de fet, la majoria del cyanobacteria fòssil pot ser referits amb gèneres vius. Compari aquest cyanobacteria fòssil amb aquesta foto del cyanobacteria viu Oscillatoria:
Photo credits: Mark Schneegurt, Cyanosite
El grup mostra el que és probablement el conservadorisme més extrem de la morfologia de qualsevol organisme.
A part de la cyanobacteria, els bacteris fòssils identificables no sĂłn particularment extenses. No obstant això, sota certes condicions quĂmiques, les cèl·lules bacterianes es poden substituir pels minerals, notablement pirita o siderita (carbonat de ferro), formant les reproduccions de les cèl·lules una vegada vives, o pseudomorfismes. Alguns bacteris secreten embolcalls revestits de ferro que de vegades es fossilitzen. Uns altres poden foradar conquilles o roques i formar canals microscòpics dintre de la conquilla; tals bacteris sĂłn referides com endolĂtiques, i els seus forats es poden trobar per tot el Fanerozoic. Els bacteris tambĂ© s'han trobat en l'ambre -- resina d'arbre fossilitzada -- i en fins teixits momificats. De vegades tambĂ© Ă©s possible deduir la presència de bacteris que van causar malaltia en els ossos fòssils que mostren la infecciĂł quan l'animal estava viu. Potser els mĂ©s sorprenents sĂłn els fòssils deixats pel magnetobacteria -- un grup de bacteris que formen cristalls minĂşsculs, nanomètrics de magnetita (òxid de ferro) dintre de les seves cèl·lules. Els cristalls de magnetita identificables com productes bacterians s'han trobat en les roques tan velles com dos mil milions anys -- amb una grandĂ ria d'alguns centenars de millonesimes de metre, aquests posseeixen el record dels fòssils mĂ©s petits.
Read a UCMP Research Report: "Bacteria and protozoa from middle Cretaceous amber of Ellsworth County, Kansas." Find out more about fossilized filamentous bacteria and other microbes, found in Cretaceous amber -- a unique mode of preservation. This report was originally published in PaleoBios 17(1):20-26.
Dr. Raul Cano, at California Polytechnic State University at San Luis Obispo, has succeeded in isolating and reviving bacteria taken from inside fossilized insects trapped in amber.
Bitter Springs chert fossil image provided by J. William Schopf. The image of Oscillatoria was provided by Alehandro Lopez (CIBNOR, Mexico), Mark Schneegurt (Wichita State University), and Cyanosite.
Contingut per cortesia de :
