Cerro de Pasco, Perú
Autor: Martin Mount
Contingut cortesia de : Dan Weinrich www.danweinrich.com
Reproduction of text and photos prohibited without permission of author.
Aquest és el principal forat obert. Tot un forat. mesurant prop de 2km de nort-sud per prop de 1km est-oest (d'esquerra a dreta) i aproximadament 350m. de profunditat. Actualment estem treballant a la paret de l'est (es pot veure part de l'equip) i considerant una proposta per a profunditzar prop d'uns altres 100m. La ciutat de Cerro de Pasco envolta el forat al sud (en la distà ncia s'en pot veure un trosset), a l'est i al nord-est. El dipòsit s'assenta sobre un costat d'un conducte volcà nic esfondrat. El material gris del centre a la dreta és pirita gairebé sòlida que conté sobre 5 oz/tona de plata. La mina subterrà nia està sobretot sota el forat obert. Producció actual al voltant de 2,5 milions de tones a l'any amb una proporció sobre 7.5% Zn, 2.5% Pb i 1 unça Ag.
Algunes fotos més a continuació >>>>
Com succeeix amb molts grans forats oberts, el concentrador no va ser situat el bastant lluny del forat i ara està assentant en la vora nord-oest. Pot haver la necessitat de reconstruir el concentrador més lluny en un futur no tant distant. També el pou principal (Lourdes - blau) està en aquesta situació.
Cerro era originalment una mina de plata (segles divuitè/dinovè) on es treballa dintre i sota del casc d'òxids. En la dècada de 1820 quan la mina era difÃcil de drenar van cridar a Richard Trevithick per a dissenyar i per a instal·lar diversos motors de bombament per a drenar les mines i poder treballar més profund. Va estar 3 anys per a fer els motors (a Hayle, Cornwall), per a dur-los a Perú navegant amb vaixell i per a arrossegar-los 350km per les muntanyes abans d'instal·lar-los en naus per a motors a l'estil de Cornwall. Per aquest temps, la companyia no tenia cap diners per a pagar el compte (una història familiar). Trevithick, conseqüentment, va prendre una participació en la mina però mai posteriorment va aconseguir la seva part dels diners i com a resultat directe va morir com un pobre.
La mina va començar una nova vida en 1906 quan la Cerro De Pasco Copper Company (més tard anomenada Corporation) va assolir la propietat. Van començar a minar una sèrie de venes secundari-verticals de l'esquerda, explotant d'Est-Oest la zona mineralitzada principal i minant prop de 2.000 peus (uns 600m) de profunditat. En els últims anys de la dècada de 1940 quan el coure havia estat en gran part treballat, va ser presa la decisió de començar a treballar les menes de Pb-pb-Zn que fins aleshores no havien estat treballades. El Pb i el Zn tenien molta més demanda i la tecnologia de flotació, ara disponible, era capaç de recuperar els sulfurs. Es va prendre la decisió de moure la ciutat i va ser començat el forat obert (l'equip comprat segueix sent usat avui. foto de referència).
En els primers anys de 1970 el control de la mina va ser assumit per Centromin la companyia d'explotació minera de l'estat com part d'un programa de nacionalització. Van continuar treballant els dipòsits de Pb-pb-Zn però van invertir molts pocs diners en la mina. En 1999 la mina va ser comprada per Volcan Compañia Minera com part d'una oferta per a privatitzar les mines una vegada més. Això ha donat nova vida a la mina i en l'à rea, s'han trobat suficients reserves i recursos per a garantir uns altres 10 a 15 anys de producció. Podria haver molt més.
Hi ha dos concentradors. El principal, Paragsha, tracta 8.500 tones per dia. Hi ha uns 15 molins com aquest. Actualment s'estan realitzant modificacions per a augmentar la capacitat a prop de 9.500 tpd abans del final d'aquest any.
Volcan amb les seves altres mines és ara el 4rt major productor de cinc del món i sobre el 11è productor de plata, i el major productor de cinc, plom i plata de Perú.
Contingut per cortesia de :