Trilobits
Autor: GRINPACH
Contingut cortesia de : Grupo de Investigaciones Paleontológicas de Chile
www.grinpach.cl
Traducció : MineralTown.com
Reproduction of text and photos prohibited without permission of author.
El Phylum Artrópoda està constituït per un grup d'invertebrats bastant ampli i variat, amb una llarga història evolutiva iniciada en el perÃode Precà mbric. Els representants d'aquest Phylum han arribat també una gran varietat de dimensions que van des de la microscòpica, fins els dos metres de longitud. Els artròpodes comprenen criatures tan conegudes com els escorpins i aranyes (Arà cnits), llangostes i crancs (Crustacis), escarabats i papallones (Insectes), centpeus i milpeus (Miriapodes), i grans i importants grups de formes paleozoiques ja extingides, especialment el grup que mostrarem ara que és el dels Trilobits.
Entre els paleontòlegs existeix el consens, que els artròpodes van evolucionar a partir dels cucs aquà tics segmentats del tipus anèl·lids, això queda en evidència, ja que els artròpodes han heretat d'aquests, l'estructura del sistema nerviós, la manera d'augmentar els segments i la caracterÃstica forma allargada del cos; no obstant això, han desenvolupat un esquelet extern que els ha fet perdre la flexibilitat i la possibilitat de contracció tÃpica dels seus ancestres.
| Phylum | Subphylum | Superclase | Clase | Edat |
| Artrópoda | Protoarthropoda | Onychophora | PreCÃ mbric - Actual | |
| Euarthropoda | Trilobitomorpha | Trilobitoidea Trilobita | Cà mbric - Devònic Cà mbric - Pèrmic | |
| Chelicerata | Merostomata Arácnida | Cà mbric - Actual Silúric - Actual | ||
| Crustácea Myriapoda Hexapoda | Cà mbric - Actual Devònic - Actual Devònic - Actual | |||
| Pycnogonida | Devònic - Actual |
Els trilobits (del llatà tri = tres i lobus = lòbul), són animals invertebrats de la classe crustà cea, la caracterÃstica essencial de la qual, és un cos diferenciat en tres regions: escut cefà lic (Cefaló), Tórax i regió cabal (Pigidio). La seva evolució s'inicia en el PerÃode Cà mbric, en el jaciment fóssilifer de Burgess Shale en la Columbia Brità nica (Canadà ), on han aparegut alguns artròpodes com Marella i Waptia.
Marella splendens (J. Aragón) Waptia fieldensis (J. Aragón)
Els trilobits, com artròpode, posseeixen un exoesquelet que consta d'un cert nombre de segments, alguns dels quals es troben fosos entre si, mentre que uns altres es troben lliures. Cada segment es divideix en una part mitja o axial i en parts laterals o pleurals. El exoesquelet dorsal està marcat per un parell de solcs o estries que separen la regió axial de les pleurals, les quals tenen un relleu intern on s'adhereixen els músculs que accionen els membres locomotors.
Aspecte dorsal i ventral de Triarthrus becki junt a un fóssil que mostra la forma trilobulada.
L'exoesquelet ventral és molt delicat, per això s'ha conservat en rares ocasions, sent el lloc on se situen els membres locomotors o apèndixs, els quals estaven adherits a la superfÃcie ventral per sota de les estries axials. Els membres encarregats de la natació reben el nom de exopodit i consta de nombroses unions o conjuntures que proporcionen un suport a una sèrie d'estructures dures i aplanades, com pues, que en gran nombre formen un eficient sistema de natació, que li servia per a mobilitzar-se en el mitjà aquà tic.
Fóssil i reconstrucció paleoambiental del trilobite Metacanthina barrandei del Devònic del Marroc.
En altres ocasions els trilobits caminaven o reptaven en la superfÃcie del fons, per lo que utilitzaven un altre membre locomotor anomenat endopodit, que estava constituït per sis fortes juntures de material quitinos i que funcionava com una pota i es situava per sota del exopodit. Per darrere de la base d'adherència d'aquesta pota se situa un òrgan semblat a una fulla anomenat epidodit, que tenia al seu cà rrec la funció respiratòria per tant, funcionava com una brà nquia.
Asaphus sp. Pseudogygites latimarginatus Homotelus bromidens
(Ordoviciense)
El cap o cefaló posseeix en la seva part central una estructura denominada glabela que mostra indicacions del seu carà cter originalment segmentat, aquesta estructura està separada de la resta del cap per un solc que recorre la seva perifèria i que correspon a una 'prolongació' de la regió axial, mentre que la resta del cefaló posseeix una sèrie de subdivisions el que indica o suggereix que ben bé cinc segments s'han unit per a formar el cap. La boca del trilobits es localitzava en la part mitja del cefaló del costat inferior immediatament darrere i sota una prominència en forma de llavi anomenada labrum, als costats del quin naixien les antenes.
Ellipsocephalus hoffi Agraulos ceticephalus Basidechenella rowi
Els ulls dels trilobits se situen en la lÃnia mitja de la closca i als costats de la glabela i són bastant visibles, aquests presenten formes molt variables, algunes espècies són cegues habitant zones del fons fangós del mar, mentre que altres espècies tenen ulls durant el seu estat juvenil, els quals després s'atrofien fins desaparèixer en l'estat d'edat avançada; no obstant això la majoria de les espècies posseeixen un sistema visual bastant eficaç. Els ulls són composts i consisteixen en nombrosos lents anomenades omatidis, cadascun dels quals posseeix una cornea llisa que pot estar aixecada o abonyegada, inserida en els forats rodons o poligonals; la seva grandà ria és petita, ja que un espai de 1 mm. Pot ser ocupat per 6 a 14 lents.
Visión de Acaste downingiae Ulls compostos -------------- Posició de visió sota el fang..
El pigidio és la zona cabal del trilobits, involucrat directament en la natació de l'animal, esta constituït per una sèrie de segments fusionats de la zona pleural distal, que en els artròpodes corrents correspondria a l'abdomen, aquesta segmentació del pigidio esta present en moltes espècies mentre que en unes altres es perd completament.
Esquema evolutiu dels trilobits
Homotelus bromidens (Ordoviciense)
Els trilobits es reprodueixen per ous i tenen un perÃode de desenvolupament en que l'animal sofreix diferents canvis corporals. L'ou dels trilobits s'incuba en un molt primerenc estadi de desenvolupament, doncs les larves més joves conegudes difereixen molt dels adults.
Isotelus brachycephalus (Ordoviciense) Ceraurus pleuraxantemus (Ordoviciense) Albertella helena (CÃ mbric).
TRILOBITS A XILE
La presència a Xile d'aquest tipus d'artròpods és escassa, no obstant, tenim evidència d'ells a través d'alguns fragments que han estat trobats en dues regions del paÃs, ambdues troballes pertanyen al Devònic Inferior. La primera d'aquestes troballes va ser feta en la Formació Lila, que aflora en la trencada La Lila, en els voltants de Pampa Chepica, Antofagasta. En els estrats d'aquesta formació van ser trobats trilobits, associats a Conularies i pistes de Anèlids.
Un altre lloc geogrà fic, aquest cop en el sud de Xile, especÃficament en Buill, en els camins de Chiloé, en aquesta localitat va ser trobat un trilobit Phacopoide, associat a un Coral, l'edat dels estrats és també del Devònic Inferior.
Trilobits del gènere Phacops del Devònic de EE.UU. similars als trobats a Xile.
Segell emès pel Canada el 1990 sobre el gènere Paradoxides.
Contingut per cortesia de :
